Llámalo X

Página siguienteArchivo

 

(Fuente: isqineeha, vía oxane)

feed backs

He recordat i el recordo. Ara més sovint. És el meu millor record i el més feliç.

Per aquesta temporada sempre el recordo amb més força. De vegades ve acompanyat d’una brisa d’aire. Però no de qualsevol tipus d’aire. D’un aire primaveral-estiuenc, amb tocs d’olor a flors o cafè; és fred, d’aquells de bon matí o de ben entrada la nit. D’aquells que poques vegades s’aproximen a tu. Donaria el que fos per sentir-ho de nou amb plenitud.

converses transcrites

-Què és aquest cel tan maco, per l’amor de déu? Com és que la gent no surt de les seves cases? Com és que no deixen de treballar o de fer allò que estiguin fent? Com és que no es para el món de sobte? Però tu has vist quin cel?!

-És molt maco, sí.

-És increïble.

Resten uns minuts en silenci.

-Feia temps que no em passava.  Vull dir, que mai no deixava de fer el que estigués fent per mirar el cel, ni tan sols se’m passava pel cap. Mai no parava massa atenció a la llum, ni se m’encongia el cor d’aquesta manera. De veritat, sento ganes de plorar i les cames em fan figa.